RODA EL MÓN...

I TORNA ALS... ENCANTS.

Després d'un llarga malaltia, consumida per la síndrome d'abstinència, ella tornà als Encants, s'hi trobà estranya, insegura... en definitiva... s'hi atabalà. Això la consciencià de com n'havia estat de fotuda...perquè sempre que té aquesta sensació quan es troba en el seu Paradís emocional sap que les coses no van bé. Perquè els Encants han estat el seu psiquiatra, el seu confessor, el seu "paño de lágrimas", la palangana on ha buidat el seu pap... i tot això sense empipar massa, les converses amb els venedors s'han limitat ha preguntar el preu i regatejar, i quan està en baixa forma està menys "peleona", i o bé ho deixa córrer o bé no regateja tant, els qui la coneixen i li diuen sovint "és que tu eres muy regatera", quan la veuen així li diuen  " ¿qué te passa hoy?" I ella prou que ho sap! però, discreta , no els ho explica, i els diu "és que hoy me siento magnánima" no vol mostrar les seves febleses al contrincant!

El dia però no fou dolent, una parada tenia coses antigues i entre elles sobresortia una figura de bronze de caire modernista, que li cridà l'atenció: alta, amb peanya, preguntà el preu i li demanaren 180 €, no era cara perquè estava firmada en el metall i la peanya era de fusta, l'estat de conservació era bo i ella que ha après més en els Encants que a la Universitat, ho tingué clar, d'altra banda el preu indicava  clarament que no no era una falsificació envellida, tanta feina per 180 € ?
Regatejant la comprà per 100 €, tot i la por de no poder-la dur, perquè el luxe d'agafar un taxi, quan va als Encants, no se'l permet... li rebaixa la ganga! i amb això és molt estricta!

Quan arribà a casa cercà el nom de l'escultor per Internet, i veié amb sorpresa que en una subhasta a Buenos Aires es vengué la mateixa escultura per 5000 $ el 2007.

Té potra o no té potra ella?... després de restaurar-la. la regalà...és " tonta" o no és " tonta" ella?...

EL SETÈ CAMIÓ

"Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepijant-los els talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a la Vajol.

Set camions carregats d'art procedents del Museo del Prado. Però només sis van
aconsseguir  travessar la frontera francesa.

El setè camió, carregat amb una tona d'or, no va arribar mai..."

Assumpta Montellà ens explica les peripècies del comboi i les indagacions infructuoses que ha fet sobre on havia anat a parar aquest setè camió.

Ella però, als Encants mai no cerca res concret és l'atzar qui decideix, i són els objectes que la criden, aquesta és la teoria de la Prima Dona de l'Òpera de Varsòvia, afeccionada com ella als "Mercadillos de trastos".

Ella compra roba de casa, antiga,  compulsivament, i s'afanya a acaparar-la  perquè els qui la coneixen no li passin al davant.

Un dia comprà un munt de tapets, els rentà emmidonà i planxà, i els guardà a la calaixera isabelina, santuari dels seus tresors.

Al cap d'un temps anà a la descarregada de brocanters de Cardedeu i hi trobà unes estovalles que li agradaren però que només tenien cinc tovallons, i les va comprar. El venedor mai no ha venut als Encants perquè durant la setmana treballa, i només fa de firaire els diumenges.

Ara, mirant quines estovalles posaria per Nadal, obre un calaix i li apareix planxat, emmidonat i ben plegat. El Sisè Tovalló!!!

El setè camió es perdé, malgrat cercar-lo però el sisè tovalló va aparèixer sol, i abans que el trobessin a faltar!!!

Com n'és de paradoxal la vida, allò de "buscad y encontrareis" només és veritat a vegades! i ella prou que ho sap...