SORPRESA

Complint el sagrat precepte setmanal, ella anà als Encants i hi trobà part del parament del pis d'un oncle avi, eminent advocat de la Plaça Catalunya, hereu de la nissaga de la seva àvia paterna, pis en el qual havien fet estada els seus besavis, als qui no conegué.

Tenia presents els atuells i el mobiliari, perquè en morir la darrera filla que conservà el pis de la mateixa manera que el tenien els seus pares i on ella havia jugat i fet visita de petita i de joveneta, els hereus directes tingueren la gentilesa de convidar-la a endur-se alguna cosa   que li fes il·lusió. Evidentment trià llibres i una polvorera decó, de vidre vermell, i també una preciosa cortina de tul brodada a mà amb tots els símbols de la Justícia, que ella s'afanyà a rentar i planxar i que guarda en una capsa, sense ni mirar-la, des del 1996... i que si  no la renta i la planxa aquell dia rebenta...

Acaronà tot allò amb la mirada... i nostàlgica s'adonà que també hi havia la taula de despatx de l'il·lustre oncle avi, el recorda malgrat que va morir quan ella tenia sis anys. La família explicava d'ell nombroses anècdotes.

La taula li recordà quan ell havia acabat la carrera i era secretari d'Ajuntament:
Una senyora anà a inscriure el seu quart fill, tots del mateix pare i quan el besoncle li preguntà

 -Nom del pare?,
- tal-
- estat civil?-
- solter-.
-Nom de la mare?-
- tal -
- estat civil?-
- soltera-.

D'això deu fer-ne més de cent anys, en aquella època ser mare soltera, ja us podeu imaginar... i per quadriplicat no et dic res... I quan ell li digué:

- Dona tots dos són solters, perquè no es casen?
 ella li contesta 
-és que no m'acaba de ser simpàtic!-

I mentrestant... anaven fent...

PASSAT I PRESENT

                                                                  

Intoxicada d'informació, ella ha anat als Encants per escampar la boira, i veure si de passada troba " l'Arca de l'Aliança", es veu que la van perdre fa temps... i no la troben!!!

Però als Encants si bé s'hi ha d'anar amb la indumentària premeditada, allò que vols ho tens a l'encant, mai no saps què hi trobaràs. Aquí rau precisament l'encant, valgui la polisèmica redundància.

Golafre de saber, ella s'atura a totes les parades de llibres, i els seus ronyons paguen el seu tribut perquè els llibres sempre estan per terra.

Aquells que més li criden l'atenció són els llibres de text, sobretot els d'abans gramàtica , ara llengua.

Els de matemàtiques no han variat tant. Des que manllevàrem els nombres als àrabs i hi afegirem el zero de procedència hindú, dos i dos sempre han sumat quatre i quatre menys dos sempre han estat dos. Embolicant la troca en projecció geomètrica hem arribat on hem arribat. Segur que algú deu saber on... Encara que els comptes mai no quadrin... fins aquí tothom d'acord.


    

La Gramàtica abans, ara llengua, és un tema més peliagut, des que   adoptàrem l'alfabet fenici no n'hi han passat poques de coses. Valgui'm Déu!
Però primer fóren les llengües, que plasmaren l'estructura del pensament, i el desori que nasqué en aquella confusa Babel encara dura.
Els grecs amb la Gramàtica comencen a estructurar la llengua filosòficament, i amb filosofia s'ha hagut de prendre, sempre, la llengua la Humanitat.
Els vencedors mai no han imposat les seves  Matemàtiques, eren les de tothom, però sí que han imposat la seva llengua, encara que hi ha súbdits molt cabuts...i els costa...
Els romans heretaren la tradició grega gramatical i els àrabs escamparen saber...
I alguns escamparen la llengua "del Imperio".
Però no és fins al s. XIX que amb la Gramàtica comparativa s'agermanen  les llengües, fruit de l'interès per desxifrar textos antics.
Saussire distingeix entre llengua i parla i l'estructuralisme i el generativisme enriqueixen la Gramàtica.

I la llengua?
La llengua  "vete tu a sawert" !!!

                                                            

   "Ay toro torito bravo

                                                   

      que embizte como un mulo

                                                                     

Ay desarmao"...