dimarts, 21 de maig del 2013


DESENGANYS


Ella era la gran de sis germans, i la seva mare, infermera de 'La Clínica Maternal', no va voler que en néixer li foradessin les orelles, ni tampoc a les seves germanes, comptà amb l'aprovació de la sogra que per voluntat de les àvies, les havia hagut de foradar a les cinc filles que tingué, totes amb nom de Marededéus. 
Les Marededéus del XVIII i del XIX totes duien arracades, i encara es passejaven per les cases durant el primer terç del segle XX abans de l'escabetxina que en feren els menja capellans o la  por dels seus posseïdors!


Ella però entossudida a mirar enrere en té una de preciosa, els seus posseïdors, una amistat de la família de tota la vida, molt estimada, foren mitjanament valents, conservaren la Marededéu i cremaren l'escaparata i el tron, per  avatars del destí ha anat a parar a casa seva, i ara la té gloriosament asseguda en una caixa d'ous!

Quan ella li preguntava a la seva mare perquè no li havia fet forats per poder dur arracades li contestava, 'quan a les nadones els feien els forats ploraven, i jo, que tu ploressis per una injecció que et podia curar, ho creia oportú, però per dur arracades ho trobava una bajanada', allò la convencé i quan van néixer les dues filles, tampoc no els va fer forats, elles però se'ls feren de més grans, si aleshores feien marranada era cosa seva!


Però si això ho considerà de gran, de petita tingué 'sus más i sus menos', i quan ella tenia uns sis anys, sospirava per dur arracades, de clip no n'hi havia de petites, i la seva padrina, la tieta Ció, li trobà unes rosetes, unes de roses i unes de blaves, que de tant treure-se-les i posar-se-les aviat les trencà i no n'hi trobà més, 

Per la Comunió totes les nenes li deien, jo ja tinc les arracades, i ella sentia 'cotxina envídia', només li faltà que una dona poc oportuna li digués, 'una dona sense arracades és com una mula sense morralles'.
Això la colpí endins, i fou un ròssec fins als disset anys, quan afavorida per la moda, se'n penjà un munt de grosses i llargues, sobretot llargues! rutilants, glamuroses, esplèndides!!!

Les arracades la feren créixer i li donaren seguretat, la feren sentir poderosa, i ja mai les abandonaria, fins...
...que un dia als Encants en trobà unes Decó, que li agradaren molt, quan arribà a casa i es mirà al mirall...


 ....havien  passat molts anys, s'havia engreixat, duia el cabell curt i se li havia arrodonit la cara.
Li semblà que el seu coll era la peanya d'una olla exprés.
Des d'aquell dia no ha dut més arracades!!!

Butlla d'indulgències de la Mare de Déu de la Mercè

1 comentari:

  1. Aquest relat m’ha portat a pensar que el meu pare , no v a voler que em fessin forats a les orelles, ho considerava un costum propi de salvatges, després de gran , la meva mare i jo vam aconseguir l’ indult i una amiga de la meva mare es va cuidar de solucionar el problema. Com pots veure les històries es repeteixen.
    Raimunda

    ResponElimina