VA DE BOTONS?...
Ja fa un temps, com sempre que està destrossada o compungida, acudí als Encants a la recerca de consol. Aleshores la 'neura' li provenia del fet que Hisenda no li deixés deduir les pèrdues del joc, ara ja tranquil·la, pel que fa a aquest punt, haurà de tornar als Encants aviat perquè està frisosa esperant que el Govern li financi els hàbits tòxics: alcohol, tabac, cocaïna, i uns 'calerons' per fer content el gigoló de torn, ja que tots sabem que la carn té les seves servituds i a partir de certa edat, els estímuls han de ser potents!
Tornant a aquell dia, ja més asserenada en trobar-se en el seu hàbitat natural, entre d'altres coses, comprà botons. Ella tota la vida ha comprat botons! li agradava cosir però tants botons... està carregada de botons...
En té de totes menes i formes i de materials variats: de nacre, de fusta, d'atzabeja, de vidre, de diferents metalls, de cel·luloide, de pasta...
Comprant començà a tranquil·litzar-se i a fixar-se en les mercaderies i en la gent.
Tot badoquejant veié un drap a terra amb unes quantes andròmines més que usades, i un home mirant-se-les. Es veia un home a qui la vida havia maltractat, i potser ell, poc havia fet per evitar-ho.
No era vell, però s'hi veia. Potser no ho era, però al primer cop de vista semblava un rodamón.
De fet, ella es fixà en les coses atreta per l'atenció que l'home demostrava. Se les mirava amb una concentració arravatada, gairebé mística. Allò que l'envoltava no comptava per a ell, cap cot, la mirada fixa en un punt del drap... tens i deixondit a l'hora...
De sobte exhalà un sospir fort, potent, fondo, un sospir que alliberava tensions, anhels, frustracions, derrotes... al temps que trencant el mutisme absolut en el què romania immers exclamà " A saber en los lugares que ha estado éste trasto"!!!
La deducció era d'una claredat meridiana...
L'artefacte era un consolador!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada