Drogodependència

Sóc drogodependent, per vergonya meva i de tota la meva família. Irredempta per multi reincident ho confesso.

I a més a més...des de fa molts anys... De quan encara per qualificar aquests problemes no es feien servir aquests eufemismes: drogodependència, addiccions o hàbits tòxics, i se’ls anomenava  simplement vici...

Haig de reconèixer que la família i els amics m'ajudaven però no comprenien ni comprenen la meva tara. Els agraeixo la seva generositat.

  

El meu problema no tan sols era i és evident... sinó que jo me’n vantava i... en feia  proselitisme i militància activa i... sense voler,  adeptes que s’unien, vista la meva exultació, a la salvatge voràgine que la seva pràctica comporta. I no només això, sinó que també volien i encara em demanen que jo sigui el seu guru iniciàtic...

I jo pobre d'esperit i dèbil de carn accedia a conduir-los cap l'antre de perdició on exercia  amb plaer l'única activitat per a la qual estic altament qualificada, així assedegats de vici i ebris de desig ens llançàrem, amb lascívia a rebolcar-nos en el llot, pols i brutícia dels Encants Vells de la Plaça de les Glòries Catalanes o Fira de Bellcaire.

l

Quan hi arribes poden passar dues coses: que et deprimeixis i no vulguis tornar-hi mai més, o bé que t’hi enganxis i vulguis anar-hi constantment, a mi va passar-me la segona possibilitat i us asseguro que és un autèntic vici, després de quaranta anys d'anar-hi amb regular assiduïtat no hi ha andròmina o “ trastet “ que jo no tingui. I quan faig alguna activitat i es necessita quelcom rar o difícil de trobar segur que jo ho tinc a casa, així que constantment la gent em demana, no tindries pas això o allò i gairebé segur que ho tinc, una altra cosa és, que sàpiga on!