EL SEÑOR PABLO
Als Encants, ella hi ha fet bones amistats, al senyor Pablo li comprà moltíssimes vegades, tenia una parada minúscula, una tauleta petita, però el gènere era selecte i s'adaptava sovint al seu gust i al seu pressupost, d'altra banda, com a bona clienta ell li feia bons tractes.
Un dia que ella hi anà amb la seva mare, quan va haver triat allò que li agradava, donant uns copets a l'espatlla de la mare, el señor Pablo li digué "va hoy te lo regalo, que veo que a tu madre le gusta". La mare es quedà tota satisfeta.
Un dia rúfol, deixà els nens a l'Escola, ella també rufolejava, i pensà, si me'n vaig a casa em posaré al llit i m'amargaré el dia, ves-te'n als Encants, la gran solució!. Ella ja sabia que hi hauria poques parades, però hi trobà el señor Pablo que tenia la tauleta plena de rellotges antics de butxaca, se'ls mirà... preguntà el preu i com que els trobà cars anà a voltar, però no trobà res, no assumint el fracàs tornà a la parada del señor Pablo i després de titubejar molt se'n quedà un de plata petit, que valia 1.500 pessetes, li faltava, però, la clau per donar-li corda. Aleshores era moda dur rellotges de bijuteria com a penjolls i pensà, mira és el que et costaria un penjoll de plata bonic, però ella mai no es comprava perquè sí, un penjoll de plata bonic...
De tornada a casa es féu tota mena de retrets, que si ets una capritxosa... que si ets malgastadora... aquest cop t'has passat de mida... Com tenia costum, ho comentà a la mare a qui li explicava tot. Veient-la tan dolguda, la mare li va dir mira serà el meu regal d'aniversari! i així quedaren...
Punyetera ella anà a casa un amic rellotger perquè li cerqués la clau, quan l'anà a recollir i li comentà al joier que se'l posaria com a penjoll, ell va dir-li no ho facis pas, al minut no t'hi anirà però el volant està bé i si li dónes un cop es trencarà i perdrà valor, i aquest rellotge val unes 40.000 pessetes!!!
Aquell dia els fats li foren benignes...de cagades, però, ella també n'ha fet, espero que en un arravatament de sinceritat, algun dia ens les expliqui!!!
El señor Pablo es jubilà i quan anava a veure els companys i se la trobava, es saludaven tant efusivament que fins i tot es feien petons, un dia li digué que "tenia un hijo artista en Mallorca i que se iba con él", ella no l'ha vist més, quan hi pensa, ella espera que encara sigui a Mallorca... però d'això fa gairebé quaranta anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada