AVITUALLAMENT

Si bé l'avituallament és, en un exèrcit, pricipalment provisions de boca, en aquesta campanya, (realment és com prepara-se per a un combat), és l'única provisió que no cal, ja que el lloc no és el més idoni per a les menges.

A més a més d'estar gairebé tot brut i en ocasions ornat amb barroques incrustacions de merda, pots trobar entre el munt de trastos tant una dentadura com un sonotone trencat, una cabeça d'alls seca, un tros de ceba o una terrina de Tulipan a mig gastar.
Ella però no ha comprat cap cosa d'aquestes, la seva síndrome de Diògenes encara té un pèl de refinament. 
Allò que sí ha comprat és un queixal d'or, estava en una caixa de botons, que no valien res, les cinquanta pessetes que li demanaren li semblaren un preu abusiu, però donà peixet al venedor ja que ella havia vist el queixal i ell no. Si li regateja i el venedor mira la caixa  hi hauria sortit perdent.

D'altra banda tots els llocs de menjar que envolten el Mercat a ella no li fan goig i això que hi ha qui els recomana. Però ella encara que és "de baja cuna és de alta mesa" i això no li va. 

Però seguim amb l'uniforme de campanya, l'experiència li ha demostrat, que la premeditació de com aniràs vestida és important.

Si fa fred, peus ben abrigats, ella ja hi ha agafat un parell de pulmoníes, i una vegada, si us plau per força es va haver de comprar unes botes afelpades ( que eren cares) ves quina humiliació!
I més d'una vegada s'hi ha hagut de comprar mitjons gruixuts. ( Al recurs dels diaris encara no hi ha arribat, "todo se andarà").

A l'estiu les sandàlies no són recomanables ja que els peus s'omplen de pols.

Millor dur pantalons que faldilles ja que, quan t'ajups s'embruten, millor també, trenca o jaqueta que abric, per la mateixa raó.

Convé que la jaqueta sigui tipus anorac i no sigui ostentosa, ja que això influeix en el preu que et donen. Una vegada hi anà amb una amiga fredolica, que s'enjiponà un abric de visó i " ni te cuento" què li van demanar. A ella mateixa un dia que portava un jaquetó de conill gairebé ratat, li demanaren una burrada per una niciesa, quan estranyada comentà el preu, la senyora que tenia al costat li va comentar, "pero mujer como viene aquí vestida así y con el porte que usted tiene".  Mai no sabrà aquella dona com va impressionar-la el comentari, ella que sempre s'ha considerat arrabalera! De la B.O. de la senyora se'n recordarà tota la vida.

Si fa sol i calor fresqueta però tapada, o be protector solar, ja que si no et cremes. I si tens cataractes, ulleres fosques perquè quan mires les parades encarades a mar t'enlluer-nes.

El moneder ha de ser fondo i que es pugui portar en bandolera,  s'ha de portar al davant perquè et deixi les mans lliures per triar i el puguis controlar. Ella se'n va comprar un d'especial, de fet va trobar la utilitat en un que ja estava al mercat, no ha arribat a l'extrem de fer-se'l fer exprés. Salacof encara no n'ha dut mai...

Cal dur bosses, millor de plàstic i que siguin manejables, abans no et donaven cap bossa ara sí, però tots et donen les mateixes de color verd i petites, així que arriba un moment que els dits i les mans ja no aguanten, d'altra banda si és una cosa grossa no t'hi cap. Si la portes grossa pots anar-hi posant les petites.

Convé dur bitllets petits, màxim de vint euros, i monedes soltes, euros perquè ja mai no et demanen menys d'això.
Si no et ve d'aquí força bitllets, però ben guardats i que no es vegin, res de dur-los al billeter.
Pots trobar una ganga i que sigui una mica cara i no dur prou diners. També però si et coneixen o deixes una paga i senyal (a vegades ni això) t'ho guarden i vas al caixer.

Ella continuarà aquest manual d'hàbits encantístics i tècniques del regateig en properes entrades...
Qui avisa no és traïdor!