INICIACIÓ

Evidentment, encara que fa quaranta anys que s'hi arrossega, ella començà a anar als Encants en el seu, per poc temps ja, emplaçament actual.

Si bé han estat remodelats diverses vegades, i han canviat la seva distribució i confort, encara resta quelcom de quan els va conèixer.

El primer cop hi anà amb el seu germà, quan ella tenia catorze anys i el seu germà dotze, amb el seu pressupost compraren quatre rampoines (cosa que ella mai no ha deixat de fer).

Una era una tapa d'àlbum de fotos de "repujado español" que l'any passat va fer servir com a coberta d'un llibre que relligà!!! si en són de pacients els trastos!... La va "encandilar" perquè a la Escola feien repujat en pell i es moria de ganes de fer-ne, però l'economia familiar no permetia pagar les classes extres i els materials.

Fins fa quaranta anys no hi va tornar, empesa per les lloances que en feia una bona amiga de tota la vida, la Teresa, que  vivia al costat.

La veritat és que des que en començà a tenir ganes trigà molt a anar-hi... sempre ha estat mandrosa i cagadubtes per iniciar noves experiències, no sabia quin autobús o metro havia d'agafar..., cap on havia de tirar..., es plantejà mil reflexions absurdes...

Finalment hi anà amb l'amiga incitadora i prengué model.

I a partir d'aleshores hi "assentà càtedra". Una mica més i s'hi instal·la amb la tenda de campanya.

A la setmana següent ja hi tornà sola i fou conscient de la íntima i dissoluta relació que establia amb l'indret i les andròmines, i que ja no l'abandonaria fins a la fi dels seus dies.

Conscient de la responsabilitat adquirida.

Amb orgullosa dignitat digué.

Tia!!! compleix amb el teu deure i la teva obligació. VII segles d'Història, Tradició i Regateig et contemplen!!!